Pel 20 Aniversari del Casal d’Amistat Català-Cubàde Rubí “José Martí”
Els processos llibertaris i progressistes d’Amèrica Central i Amèrica del
Sud han marcat pautes en la història de la humanitat, on s’ha qüestionat al
capitalisme i les seves formes imperialistes, amb validesa per construir un món
millor.
Aquests processos han estat conseqüència del desenvolupament aconseguit, el qual es nodreix de tot un llegat històric de figures prominents del Continent Americà, central i sud-americà, fonamentalment. Però, valgui l’aclariment, són Figures Revolucionàries.
Encara que revolucionàries poden ser les ciències i amb elles la tecnologia, el capitalisme sempre ha forçat a la implementació d’estats d’opinió adversos a la concepció de valors revolucionaris en tota societat.
Així doncs, l’anterior demostra que, primer, ser revolucionari no és sinònim
exclusiu d’un específic procés polític o tendència a l’empatia cap a
determinats capdavanteres; sinó que la postura revolucionària de l’ésser
humà és, en realitat, la formació d’un mateix respecte a la societat, és la
virtut de posar la seva gestió útil per de traçar un camí pel bé de la
humanitat i la construcció d’un futur just per aquesta.
Ser una figura revolucionària no és simplement formar part d’unes plèiades
de persones prominents que van dur a terme un procés armat llibertari; sinó que
ser una figura revolucionària és, sobre totes les coses, una naturalesa moral,
una conducta ètica i humanista que es posa de manifest en cada procedir, en
cada pas, dins d’un fenomen social o polític.
Ser una figura revolucionària és comptar amb la majoria social, amb la
participació directa del poble, d’alimentar-se del coneixement col·lectiu i
implementar el treball conjunt i pel bé de la majoria, és lluitar i treballar
per l’engegar els drets per a tota persona, dins i fora de les nostres
fronteres, sense que en això intervinguin patrons discriminatoris, sectaris, de
fragmentació social.
Ser una figura revolucionària és l’actitud honrada, benèfica i
desinteressada per la construcció d’un futur ple de justícia, sense presumir de
personalismes. És la disconformitat constant davant la realitat existent, dels èxits
aconseguits; és resignar-se mai a la possibilitat de millora, de
desenvolupament i d’emancipació.
Ser una figura revolucionària no és la Revolució en si, sinó que és aquella persona que posa en marxa la implementació d’aquesta. Aquestes figures, que avui posem davant vostre, no són les úniques ni tampoc les de majors èxits; però són un modest exemple de totes aquelles persones que sí que han marcat els patrons morals d’una figura revolucionària.
En castellano: Por el Aniversario 20 del Casal d’Amistat Català-Cubà de Rubí “José Martí”
Los procesos libertarios y progresistas de
América Central y América del Sur han marcado pautas en la historia humana,
donde se ha cuestionado al capitalismo y su proceder imperialista, con validez
para construir un mundo mejor.
Estos procesos han sido consecuencia del
desarrollo alcanzado, el cual se nutre de todo un legado histórico de figuras
prominentes del Continente Americano, central y suramericano, fundamentalmente.
Pero valga la aclaración, son Figuras Revolucionarias.
Aunque revolucionaria pueden ser las ciencias y
con ellas la tecnología, el capitalismo siempre ha forzado a la implementación
de estados de opinión adversos a la concepción de valores revolucionarios en
toda sociedad.
Entonces, lo anterior demuestra que, primero, ser
revolucionario no es sinónimo exclusivo de un específico proceso político o
tendencia empática hacia determinados líderes; sino que la postura
revolucionaria del ser humano es, en realidad, la formación de sí mismo
respecto a la sociedad, es la virtud de poner su gestión útil en función de
trazar un camino por el bien de la humanidad y la construcción de un futuro
justo para la ella.
Ser una figura revolucionaria no es simplemente
formar parte de una pléyade de personas prominentes que llevaron a cabo un
proceso armado libertador; sino que ser una figura revolucionaria es, sobre
todas las cosas, una naturaleza moral, una conducta ética y humanista que se
pone de manifiesto en cada proceder, en cada paso dentro de un fenómeno social
o político.
Ser una figura revolucionaria es contar con la mayoría social, con la participación directa del pueblo, de alimentarse de la sapiencia colectiva e implementar el trabajo unido y por el bien de la mayoría, es luchar y trabajar por la puesta en marcha de derechos para toda persona, dentro y allende nuestras fronteras, sin que en ello intervengan patrones discriminatorios, sectarios, de fragmentación social.
Ser una figura revolucionaria es la actitud
honrada, benéfica y desinteresada por la construcción de un futuro pleno de
justicia, sin con ello presumir de personalismos. Es la inconformidad constante
ante la realidad existente, de los logros alcanzados; es nunca resignarse a
toda posibilidad de mejoría, de desarrollo y emancipación.
Ser una figura revolucionaria no es la Revolución
en sí, sino que es aquella persona que pone en marcha la implementación de la
misma.
Estas figuras, que hoy ponemos frente a ustedes, no
son las únicas ni tampoco las de mayores logros; pero son un modesto ejemplo de
todas aquellas personas que sí han marcado los patrones morales de una figura
revolucionaria.
Me gusta:
Me gusta Cargando...
Escrito por Casal de Amistad Català-Cubà de Barcelona 
