“Pacificació” presidencial a Amèrica Llatina (Article de Noam Chomsky)

Barack Obama és el quart president nord-americà en guanyar el Premi Nobel de la Pau

Noam Chomsky (vegeu-ne la biografia)http://anarkocosmos.files.wordpress.com/2008/08/noam_chomsky_human_rights.jpg
La Jornada (Mèxic)

Barack Obama és el quart president nord-americà en guanyar el Premi Nobel de la Pau i s’uneix a d’altres dins d’una llarga tradició de pacificació que des de sempre ha servit als interessos nord-americans.

Els quatre presidents van deixar la seva empremta en la nostra petita regió d’allà, que mai ha molestat a ningú com va caracteritzar l’hemisferi el secretari de Guerra, Henry L. Stimson, el 1945.

Donada la postura del govern d’Obama envers les eleccions a Hondures de novembre passat, val la pena examinar l’historial.

+

Theodore Roosevelt

"Un vot és com un rifle. La seva utilitat depèn del caràcter de l'usuari". Theodore Roosevelt

THEODORE ROOSEVELT

En el seu segon mandat com a president, Theodore Roosevelt va dir que l’expansió de pobles de sang blanca o europea durant els passats quatre segles s’ha vist amenaçada per beneficis duradors per als pobles que ja existien en les terres en què va passar aquesta expansió (malgrat el que puguin pensar els africans nadius americans, filipins i altres beneficiats puguin creure). Per tant, era inevitable i en gran mesura desitjable per a la humanitat en general, que el poble nord-americà acabés per ser majoria sobre els mexicans en conquerir la meitat de Mèxic, a més que estava fora de tota discussió esperar que els (texans) es sotmetessin a la supremacia d’una raça inferior.

Utilitzar la diplomàcia dels vaixells artillats per robar-li Panamà a Colòmbia i construir un canal també va ser un regal per a la humanitat.

https://i1.wp.com/www.woodrowwilson.org/doc_img/398875.jpg

In 1920, Wilson was awarded the Nobel Peace Prize for his efforts on behalf of the League of Nations.

WOODROW WILSON

Woodrow Wilson és el més honrat dels presidents guardonats amb el Nobel i, possiblement, el pitjor per a Amèrica Llatina. La seva invasió d’Haití el 1915 va matar a milers, pràcticament va reinstaurar l’esclavitud i va deixar a gran part del país en ruïnes.

Per demostrar el seu amor a la democràcia, Wilson va ordenar als seus marines desintegrar el Parlament haitià a punta de pistola en represàlia per no aprovar una legislació progressista que permetia a corporacions nord-americans comprar el país caribeny.  El problema es va resoldre quan els haitians van adoptar una Constitució dictada per Estats Units, redactada sota les armes dels marines.

Es tractava d’un esforç que resultaria benèfic per a Haití, va assegurar el Departament d’Estat als seus captius.

Wilson també va envair la República Dominicana per garantir el seu benestar.  Aquesta nació i Haití van quedar sota el comandament de violents guàrdies civils. Dècades de tortura, violència i misèria en ambdós països van ser el llegat de l’idealisme wilsonià, que es va convertir en un principi de la política exterior nord-americana.

http://symonsez.files.wordpress.com/2008/09/jimmy.jpg

1976: Jimmy Carter, president dels EUA

JIMMY CARTER

Per al president Jimmy Carter, els drets humans eren l’ànima de la nostra política exterior.

Robert Pastor, assessor de seguretat nacional per a temes d’Amèrica Llatina, va explicar que hi havia importants distincions entre drets i política: lamentablement l’administració va haver de donar suport al règim del dictador nicaragüenc Anastasio Somoza, i quan això va resultar impossible, es va mantenir al país a una Guàrdia Nacional entrenada als Estats Units, fins i tot després que s’havien perpetrat matances contra la població d’una brutalitat que les nacions reserven per als seus enemics, segons va assenyalar el mateix funcionari, i en què van morir unes 40 mil persones.

Per Pastor, la raó és elemental: Estats Units no volia controlar Nicaragua ni cap altre país de la regió, però tampoc que els esdeveniments  sortissin de mare. Volia que els nicaragüencs actuéssin de forma independent, excepte quan això pogués afectar els interessos dels Estats Units.

https://i0.wp.com/homedir-c.libsyn.com/podcasts/dbe7e1820dcdcf8a2d624298bd493eb2/4b5f54db/elcirculo/images/SenatorBarackObama.jpg

Barack Obama: "Yes, we can"

BARACK OBAMA

El president Barack Obama ha distanciat als Estats Units de gairebé tota Amèrica Llatina i Europa en acceptar el cop militar que va enderrocar la democràcia hondurenya el juny passat.

L’amotinament va reflectir  abismals i creixents divisions polítiques i socioeconòmiques, segons el New York Times. Per a la reduïda classe social alta, el president hondureny Manuel Zelaya s’havia convertit en una amenaça per al que aquesta classe en diu democràcia , però que en realitat és el govern de les forces empresarials i polítiques més fortes del país.

Zelaya va adoptar mesures tan perilloses com l’increment del salari mínim en un país en què 60 per cent de la població viu en la pobresa.  Havia de marxar.

Pràcticament,  només Estats Units va reconèixer les eleccions de novembre (en les que va resultar victoriós Pepe Lobo), que es van celebrar sota un govern militar i que van ser una gran celebració de la democràcia , segons l’ambaixador d’Obama a Hondures, Hugo Llorens.

El suport als comicis també garanteix per als Estats Units l’ús de la base aèria de Palmerola, en territori hondureny, el valor per a l’exèrcit nord-americà s’incrementa a mesura que està sent expulsat de la major part d’Amèrica Llatina.

Després de les eleccions, Lewis Anselem, representant d’Obama davant l’Organització d’Estats Americans, va aconsellar als endarrerits llatinoamericans que acceptessin el cop militar i secundessin als Estats Units en el món real,  no el el món del realisme màgic.

https://i2.wp.com/takelsertit.pbworks.com/f/1247739845/IRI.gifObama va obrir forat al donar suport a un cop militar. El govern nord-americà finança l’Institut Internacional Republicà (IRI, per les seves sigles en anglès) i  l’Institut Nacional Democràtic (NDI, per les seves sigles en anglès) que, se suposa, promouen la democràcia.

L’IRI regularment recolza cops militars per enderrocar governs electes com va passar a Veneçuela, el 2002, i a Haití, el 2004. L’NDI s’ha contingut.  A Hondures, per primera vegada, aquest institut va acordar observar les eleccions celebrades sota un govern militar de facto, a diferència de l’OEA i l’ONU, que seguien passejant-se pel món del realisme màgic.https://i2.wp.com/www.ndi.org/files/images/NDIlogo_2C.jpg

A causa de l’estreta relació entre el Pentàgon i l’exèrcit d’Hondures, així com l’enorme influència econòmica nord-americana al país centreamericà, hauria estat molt senzill per a Obama unir-se als esforços de llatinoamericans i europeus per defensar la democràcia a Hondures.

Però Barack Obama va optar per la política tradicional.

En la seva història de les relacions hemisfèriques, l’acadèmic britànic Gordon Connell-Smith escriu:  Mentre es parla de dents en fora a favor d’una democràcia representativa per a Amèrica Llatina, Estats Units tenen importants interessos que van just en la direcció contrària i que requereixen de la democràcia com un mer procediment, especialment quan es celebren eleccions que, molt sovint, han resultat una farsa.

Una democràcia funcional pot respondre a les preocupacions del poble, mentre Estats Units està més preocupat en coadjuvar les condicions més favorables per a les seves inversions privades a l’estranger.

Es requereix una gran dosi del que a vegades es coneix com ignorància intencional per no veure aquests fets.

Una ceguesa així ha de ser gelosament guardada si és que es vol que la violència d’Estat segueixi el seu curs i compleixi la seva funció. Sempre a favor de la humanitat, com ens va recordar Obama una altra vegada en el seu discurs al rebre el Premi Nobel.

Font: http://www.jornada.unam.mx/2010/01/03

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: