Delegació catalana de solidaritat amb Cuba a Alacant

Crònica colateral de la XI Trobada de Solidaritat amb Cuba (1a. part)

En arribar a Alacant, només eren les vuit del matí.

Els que sortim a aquesta foto haviem volat des de El Prat a El Altet, de bon matí, i ja estàvem desperts del tot.

Feia bon temps i en arribar,  la ciutat d’Alacant badallava, tot disposant-se a començar la jornada.

Els ficus centenaris desplegaven el seu esplendor i la seva magnificència de pures catedrals naturals. Sense sentir cap enveja, les palmeres i els plataners feien brandar les seves branques i fulles majestuoses amb la brisa amable de la Mediterrània.

https://i2.wp.com/3.bp.blogspot.com/_XfQnu4ATX74/SwLXT-RL7fI/AAAAAAAAC9Y/7yjFH2V3Dmk/s1600/IMG_5339.jpg

El primer fou anar a esmorzar abans de dirigir-nos a retre homenatge a Miguel Hernández, davant la seva tomba, on alguns components de la delegació catalana  ens haviem citat per recitar poemes i fer-li la nostra ofrena floral, en el centanari del seu naixement.

https://i2.wp.com/static.panoramio.com/photos/original/23480644.jpg

Així és com varem trobar la sepultura on és enterrat  l’insigne  Poeta  juntament amb el seu fill i la seva esposa, al Cementiri de la Verge del Remei, a Alacant, que reprodueix, en els monòlits a banda i banda, alguns dels seus poemes, com ara aquest:

“Aunque bajo la tierra          mi amante cuerpo esté, escríbeme a la tierra,          que yo te escribiré”

L’Eduard, secretari del Casal, el nostre rapsoda oficial i més qualificat, va escollir el poema que Pablo Neruda dedicà al poeta d’Orihuela i que es titula

“Carta a Miguel Hernández, asesinado en los presidios de España”

amb el que va encetar l’improvisat recital que va atreure curiosos a l’entorn de la tomba del poeta pastor de cabres i, després, milicià.
Tots i totes estavem emocionats i les veus de vegades tenien dificultats per sortir de la gola sense trencar-se,  al pronunciar les paraules de Miguel, com li va passar a la Rosa, quan intentava recitar la Canción del Esposo Soldado…

“…Nacerá nuestro hijo con el puño cerrado                                                                                                envuelto en un clamor de victoria y guitarras…”
https://i2.wp.com/4.bp.blogspot.com/_ZKwi2HpR3M8/S69jpmzUutI/AAAAAAAAL-U/-CqbpWLvx8w/s1600/miguel-hernandez-01.jpg

A mesura que recitavem el poema escollit, anàvem oferint  a Miguel  Hernandez un clavell vermell que dipositàvem damunt  la tomba  del poeta de “Vientos del Pueblo”.

“…Para el hijo será la paz que estoy forjando.
Y al fin en un océano de irremediables huesos
tu corazón y el mío naufragarán, quedando
una mujer y un hombre gastados por los besos.”

(CONTINUARÀ…)

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: