Federació de Dones Cubanes, mig segle d’esplendorosa existència

Pintura a l'oli de l'artista cubà Dennis Nuñez, membre de la UNEAC  
 
EN CELEBRAR-SE EL 50è. ANIVERSARI DE LA FMC (Federación de Mujeres Cubanas) el Casal d’Amistat Català-Cubà de Barcelona vol homenatjar dd’aquí estant a aquesta valuosa institució -que us convidem a visitar a través de la seva web de la revista MUJERES– amb la cita textual d’aquest article magnífic de Paco Azanza Telletxiki:
A la FMC en el seu 50 aniversari, a la dona cubana de tots els temps

Si alguna eina és imprescindible per fer una revolució, aquesta és precisament la unitat dels revolucionaris, sense ella és pràcticament impossible aconseguir objectiu tan complicat. A Cuba, el company Fidel va demostrar ser un mestre en la unificació de la base social. Liderant el Moviment Revolucionari 26 de Juliol, que ja de per si era una suma important, va aconseguir el suport també d’altres forces, com el Directori Revolucionari 13 març i el Partit Socialista Popular-comunista-. Però, com digués Martí a Carlos Balin, “la revolució no és el que s’inicia a la Manigua sinó el que es desenvolupa a la República, després de la presa del poder per part dels revolucionaris”. A partir del primer de gener de 1959, doncs, es requeria una unitat molt més sòlida i organitzada, que fos capaç de frenar les lògiques envestides de l’oligarquia nacional i estrangera en la seva lluita desesperada per recuperar els privilegis perduts, i, de passada, poder anar avançant en el radical canvi sociopolític que una revolució socialista exigeix si, com la cubana, és veritable. 

Celia Sánchez amb el Che

Així, els Comitès de Defensa de la Revolució-CDR-, l’organització cubana que més militants registra-actualment més de 7.600.000-, van néixer el 28 de setembre de 1960; la joventut revolucionària es va unificar, el 4 d’abril de 1962, al voltant de la Unió de Joves Comunistes-UJC-, el 17 de maig de 1961 es va fundar l’Associació Nacional de Petits Pagesos-ANAP-, per representar els interessos socials i econòmics dels camperols; l’antiga Confederació de Treballadors de Cuba va canviar lleugerament de nom el 1961, i, amb gran impuls per afronta la nova etapa, va passar a anomenar-Central de Treballadors de Cuba-CTC-.    

Haydee Santamaria

 I  no m’oblido de les dones. Aquestes, que durant el període insurreccional ja van jugar un paper molt important, van cobrar nova empenta i van passar a ser, amb dret propi, peça imprescindible en el procés revolucionari que llavors s’iniciava.    

El 23 d’agost de 1960, avui fa cinquanta anys i fruit de la fusió de la Unitat Femenina Revolucionària, la Columna Agrària, les Brigades Femenines Revolucionàries, els Grups de Dones Humanistes i la Germandat de Mares, entre altres organitzacions ja existents abans del triomf , es va fundar la Federació de Dones Cubanes-FMC-. Totes les organitzacions de masses esmentades van néixer amb un clar i idèntic objectiu: desenvolupar i defensar la Revolució des de cada una de les seves “trinxeres”, o el que és exactament el mateix: desenvolupar i defensar els interessos de la immensa majoria de la població cubana .  

Com es podia esperar, els ianquis no van trigar molt de temps a començar a agredir la Revolució; ho van fer pràcticament des del mateix primer de gener de 1959, i fins i tot abans. Era especialment necessària, doncs, la unitat que ja he comentat a l’inici d’aquestes línies. A la cloenda de l’acte constitutiu de la FMC, Fidel expressar que “per això és bo organitzar i per això és bo unir i per això és bo preparar a lluitar, per això aquest pas que han donat les dones cubanes és una victòria més del nostre poble. Aquesta unificació de tots els sectors femenins de la Revolució és construir una força, una força entusiasta, una força nombrosa, una força gran i una força decisiva per a la nostra Revolució “.      

Vilma Espin junt a Fidel CastroLa Federació, que a causa del immens carisma aconseguit per mitjà dels anys i sense més afegitons així se l’anomena, és una organització de masses que desenvolupa polítiques i programes destinats a aconseguir el ple exercici de la igualtat de la dona en tots els àmbits i nivells de la societat. La seva aportació sistemàtic a la formació i el benestar de les noves generacions és una de les seves nombroses virtuts. El gener de 1959 a Cuba només treballaven 194.000 dones-el 12% de la força laboral-. Actualment, el 46% de la força de treball a l’illa és representada per elles 1.700.000, aproximadament-, ocupant de manera eficient el 66% dels càrrecs professionals i tècnics. Dels 614 parlamentaris que conformen l’actual Assemblea Nacional del Poder Popular, 265 són dones-el 43,16% -. Pel que fa als integrants de les actuals Assemblees Municipals del Poder Popular es refereix, les dones ocupen 5.046 delegacions de les 15.093 existents-el 33,4%.   

En la fotografia superior, VILMA ESPÍN, presidenta de la FMC, junt a Fidel Castro. Va morir el 2007, a l’edat de 76 anys, víctima d’un càncer. 

Vilma Espín amb l'uniforme de guerrillera

D’afiliació voluntària, actualment la Federació, que celebra els seus congressos cada cinc anys, compta amb una militància de més de 4.000.000; totes elles per sobre dels 14 anys d’edat, ja que aquest és l’únic requisit que s’exigeix per al ingrés.  El 13 de setembre de 1966, en la clausura de la V Plenària Nacional de FMC, Fidel va dir que “si a nosaltres ens preguntessin què és el més revolucionari que està fent la Revolució és pràcticament això, la revolució que està tenint lloc a les dones del nostre país. Si ens preguntessin quines són les coses que més ens han ensenyat a la Revolució, respondríem que una de les lliçons més interessants que els revolucionaris estem rebent a la Revolució és la lliçó que ens estan donant les dones “. 

I el 8 de març de 1997, en carta escrita a les dones cubanes, el Comandant en Cap va expressar: […] “sense la dona, l’obra ingent de la Revolució no hauria estat possible. Al llarg d’aquests anys difícils, no hi ha hagut tasca econòmica, social i política, no hi ha hagut èxit científic, cultural i esportiu, no hi ha hagut aportació a la defensa del nostre sòl i de la sobirania de la pàtria, que no hagi comptat amb la presència invariablement entusiasta i patriòtica de la dona cubana. Ningú com ella ha fet els grans sacrificis en el període especial que estem encara vivint, ni s’ha costerut tant fins a convertir en gesta l’esforç quotidià “.

De 1868 -any en què realment va començar a gestar-se l’actual Revolució- a aquesta part, la llista d’admirables dones que Cuba ha vist néixer o ha allotjat en el seu si és impressionant. M’estic acordant ara mateix de Mariana Grajales i Lucía Iñiguez Landín -mares dels Maceo i de Calixto García respectivament-, de Bernarda Toro -dona de Máximo Gómez i germana i mare de mambises-, Maria Cabrales -dona d’Antonio Maceo-, Mercedes Serveixen i Adela Azcuy -comandant i capitana de l’Exèrcit Libertador respectivament-, Ana Betancourt, Isabel Rubio i un llarg etcètera de valuoses dones que durant la Guerra dels Deu Anys (1868-1878) i la Guerra Necessària (1895-1898) mai van dubtar a abandonar, sense demanar res a canvi, les comoditats de la llar i la seguretat familiar per endinsar-se en les Manigües amb el legítim objectiu de redimir a la pàtria. Més proper als nostres temps, m’estic recordant ara mateix també de Celia Sánchez Manduley, de Haydée Santamaría Cuadrado, Clodomira Acosta Ferrals, Lidia Doce Sánchez i, per descomptat, de la santiaguera Vilma Espín Guillois, presidenta de la FMC en tota la seva història.       

Per la seva ingent aportació a la revolució social de Cuba i especialment a l’alliberament de la dona, la FMC dedica el seu aniversari 50 a les heroïnes Déborah, Norma i Yeyé, noms clandestins de les esmentades Vilma, Celia i Haydée respectivament. 

Òbviament, són moltes les dones exemplars que ja no estan físicament entre nosaltres. Però en realitat totes segueixen estant vives, molt vives en el record perdurable de la població revolucionària, i més intensament, si és possible, al cor de cada dona cubana. 

Blog de l’autor: http://baragua.wordpress.com 

  

Una respuesta a Federació de Dones Cubanes, mig segle d’esplendorosa existència

  1. […] Traducido del castellano por Casal d`Amistad Catalá-Cuba de Barcelona […]

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: