CUBA-EUROPA: Cap on van les seves relacions?

https://i2.wp.com/www.revistadeinternet.com/userfiles/May_2009/UWRH_UE.jpgDurant la primera quinzena del mes de setembre es van a definir les relacions entre Cuba i Europa dels propers anys, ja que Europa ha de decidir sobre si manté o deroga definitivament la posició comuna d’Europa sobre Cuba.http://t0.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcQbADObL3-k24BlXMin-Ur8VRk3TgWSV6BZY9PA0wOjSQcDaoI&t=1&usg=__JqOSvt2wnQWDxRm1NhgZnn5uCLA=

La posició comuna es va aprovar el desembre de 1996 a proposta del govern d’Aznar i s’ha mantingut amb alguna modificació durant aquests 14 anys.

El significat de la posició comuna d’Europa sobre Cuba és donar cobertura política al bloqueig econòmic, financer i comercial que els Estats Units porta realitzant des de fa més de 50 anys contra l’Illa.  Els nord-americans, veient que la seva política cap a Cuba cada any que passava estava més desprestigiada, necessitaven d’un impuls polític extern i de reivindicar una cosa que no han aconseguit amb el bloqueig:  que a Cuba hi hagi una democràcia tal com ells l’entenen.

http://t2.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcSI9mcq2D4F-gzSqGZfFShtZ7mqDFKJEkC5tMf4ETuEh5AcaBM&t=1&usg=__SUsu8yNbcVvp70f_MnBj9ef4wNc=http://t2.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcSQemkA3t3tzf0NWAuqPGETRJAlbbzYRrESA9oqdbLDGGyFlrY&t=1&usg=__JjRkTlPt7Q1x5ssNK-NVc2fDasg=http://t3.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcTNKLPN3kRCXW_vSWfcYCL5Y5CXiz9PAUsWVK9IozMPGj0E-0g&t=1&usg=__bmUPrBjYNTjExyTHixC223iDua4=

Europa en una època de clara decadència política i cultural, necessitava presentar-se davant els seus ciutadans com garant de valors i drets universals. Això es va poder portar a terme  pel cabal d’informació -més ben dit, desinformació-  que arriba als ciutadans occidentals des dels mitjans de comunicació de masses (els “mass-media”).

Estats Units,  a finals de la dècada dels 90, amb l’arribada d’Aznar i d’altres  Governs reaccionaris a Europa,  aprofita l’avinentesa per desenvolupar una nova estratègia de pressió sobre Cuba; recordem que és l’època de l’anomenat Període especial, on el PIB cau sota  mínims degut al desmantellament del socialisme en els països d’Europa de l’Est.

https://i1.wp.com/www.oarval.org/UE-lp.jpg

Monitoreig per satèl·lit de la brillantor artificial del cel nocturn sobre Europa.

La posició comuna és un clar acte d’ingerència en les decisions dels cubans/-es, que  han decidit organitzar la seva societat a la seva manera i una clara manifestació de l’euro centrisme (millor dit, euro-occidentalisme) que no pot ni vol entendre que els suposats valors que defensa no són universals.  Si féssim una anàlisi dels valors i drets que diuen defensar comprovaríem que en les seves respectives societats no hi són aplicats i no s’hi respecten, i on cada vegada hi ha més desigualtat i exclusió social.

https://i2.wp.com/www.exportando-peru.com/ALBA.jpg

Hi ha pobles a Llatinoamèrica, Àsia i Àfrica que han pres un  camí diferent del de la societat occidental, recordant així que no només hi ha l’humanisme occidental.

http://t0.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcQSv-I3_v7GFOfCunyu_nasFJJ_E123YEKwVOfeih4lQGxZJGU&t=1&usg=__1bMCubtn5A0OfPsrmFj_F1xUTt8=

A Davos, Angela Merkel va defensar aferrissadament l'economia de mercat

En el document de la posició comuna d’Europa envers  Cuba es parla de democràcia representativa (en sentit burgès) i d’economia de mercat (eufemisme, segons Edward Said, de l’Avarícia Humana).  Són valors que des de l’euro-centrisme (o millor dit, euro-occidentalisme) ens volen imposar com si fóssin valors universals; aquests conceptes són polítics,  per tant, criticables i no són immutables.

A la democràcia representativa s’oposa la democràcia Participativa o Socialisme, com apareix en la constitució Cubana i en les noves constitucions de Veneçuela, Bolívia i Equador.

És significatiu que, a Europa, la constitució no es realitzi mitjançant una assemblea constituent com es va realitzar a Cuba,amb la participació de més de 6 milions de persones en la redacció i ratificada pel 98% del poble cubà.

http://t2.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcRIjtEitIcbNA5O7CUm_fxeqd5zXSm01IrP-_Ll96hIAF84_3c&t=1&usg=__l1JnewitpET9ibVqShU2Q9rBrpk=L’economia de mercat reflecteix, com veiem ja en els nostres països amb l’actual crisi (abans, també), l’avarícia humana, el benefici per a uns pocs i l’explotació i la mort per a la immensa majoria dels pobles. A l’economia de lliure mercat s’hi oposa l’economia socialista, la qual es vol desenvolupar a Cuba, d’acord amb la seva Constitució, però aquesta tasca s’ha vist impossibilitada per l’aprofundiment del Bloqueig dels USA (consti que, fins l’any 2009, es quantifica en  més de 99.000 milions de dòlars, més de 3 vegades el seu PIB) i en els darrers 14 anys, per la posició  comuna d’Europa envers Cuba.

Espanya representa aquells països que creuen que la posició comuna d’Europa cap a Cuba ha de ser derogada, per tant, haurà de convèncer el sector dur de la Unió Europea, representat  per Alemanya, República Txeca i Països Baixos;  i cal dir que el camí seguit en els últims anys per Espanya en les relacions amb Cuba és el que ha de seguir també Europa.

D’acord amb el que es decideixi en la reunió de la Unió Europea de setembre,  les relacions de Cuba amb Europa poden derivar cap a les següents situacions:

1. La Unió Europea deroga la posició comuna d’Europa sobre Cuba:

S’entrarà en un procés on les relacions Cuba-Europa arribin a la seva plena normalitat i respecte mutu, encara que sempre hi haurà països a Europa (Alemanya, República Txeca i Països Baixos) que seguiran finançant als traïdors cubans i donant suport sense fissures a la política hostil dels Estats Units.

D’acord amb això, el Govern Cubà continuarà els propers mesos amb les expatriacions  dels traïdors cubans cap a Espanya (serà interessant veure quant de temps aguanten vivint a Espanya sense rebre diners per no fer res, ja que aquí ja no serveixen i acabaran per anar a Estats Units).

2. La Unió Europea manté la posició comuna d’Europa sobre Cuba:

Significarà el refredament definitiu de les relacions entre Cuba i Europa, es posarà de manifest que per primera vegada Espanya, el país d’Europa que marca la política Europea cap a la zona on hi va tenir colònies, és derrotada.

http://t0.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcTzW6Gk_vRtVoicHzqbBmFa9EIsFSmAis4Dlr_PJkKDlKuGio4&t=1&usg=__pYrgR1SgMpLUecNUA6Yv1-PQx2M=

Els ministres d'Exteriors d'España -Miguel Angel Moratinos- i Cuba -Bruno Rodríguez-

Les relacions bilaterals de Cuba amb cada país tindran més importància i encara que  seguiran sent especials amb Espanya, es veuran des de Cuba com de menor importància, perquè la influència d’Espanya en les decisions de la Unió Europea haurà estat nul·la. És de ressaltar que Espanya s’hi juga molt en aquesta reunió de la Unió Europea: S’hi està jugant  seguir sent  -o no- la veu d’Europa a Llatinoamèrica.

En definitiva, Europa decideix aquest mes de setembre si deixa la política d’agressions i  ingerència a Cuba, en suport i seguidisme de la política dels Estats Units,  i torna a ser (si alguna vegada ho va ser) una terra de respecte cap a les decisions dels pobles que lliurement exerceixen el seu dret d’Autodeterminació, és a dir, regir-se pel sistema polític i econòmic que desitgin sense agressions ni ingerències externes,  i tenir relacions de respecte amb tots els Països.

Pel bé d’Europa esperem la derogació de la posició comuna de la UE envers Cuba, ja que o bé es fa ara o ja no es podrà fer en el futur.

JUAN JOSÉ PESQUERA PRADOS

Vice-president del Casal d’Amistat Català-Cubà de Barcelona

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: