No hi ha negoci com el de la guerra

https://casalcubabarcelona.files.wordpress.com/2011/04/libia-otan-guerra.jpg?w=300Mentida, hipocresia i programes secrets. D’això no va parlar el president dels EUA, Barack Obama, quan va explicar la seva doctrina líbia als EUA i al món. La ment s’atordeix amb tants forats negres que engoleixen aquesta esplèndida guerra que no és una guerra (és una “acció militar, limitada en el temps, limitada en el seu abast”, segons la Casa Blanca), combinada amb la incapacitat del pensament progressista de condemnar, al mateix temps, la inclemència del règim de Gaddafi i els bombardejos “humanitaris” anglo-francesos-nord-americans.

La Resolució 1973 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides ha funcionat com un cavall de Troia, en permetre que el consorci anglo-francès-nord-americà –i l’OTAN– es convertissin en la força aèria de l’ONU en suport a un aixecament armat. A part de no tenir res a veure amb la protecció de civils, aquesta acció és absolutament il·legal segons el dret internacional. La fase final incorporada, com ja ho saben fins i tot nens africans desnodrits, però que mai ha estat reconeguda, és el canvi de règim.

http://t3.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcQoGBSsvIRR_Of9lrADZDHb0esb5s65Yr4LNGQVTcGhSfY30G8FEl tinent general Charles Bouchard de Canadà, comandant de l’OTAN per Líbia, podrà insistir tot el que vulgui en què la missió només es proposa protegir civils. Però aquests “civils innocents” que operen tancs i disparen Kalashnikovs són en realitat soldats en una guerra civil, i l’enfocament ha de ser si l’OTAN seguirà sent des d’ara la seva força aèria, seguint els passos del consorci anglo-francès-nord-americà. A propòsit, la “coalició dels disposats” que combat contra Líbia consisteix únicament en 12 dels 28 membres de l’OTAN més Qatar. No té absolutament res a veure amb una “comunitat internacional”. El veredicte final sobre la zona d’exclusió aèria acordada per l’ONU haurà d’esperar a l’emergència d’un govern “rebel” i al final de la guerra civil (si acaba aviat). Llavors serà possible analitzar com es va arribar a justificar el tret de Tomahawks i els bombardejos; per què es “va protegir” als civils de Cirenaica mentre s’atacava als de Trípoli amb Tomahawks; quin tipus de grup de “rebels” era “salvat”; si tot l’assumpte va ser legal per començar; com la resolució va ser una cobertura per a canvi de règim; com l’enamoriscament entre els “revolucionaris” libis i Occident podria acabar en un sagnant divorci (recordeu Afganistan); i quins protagonistes occidentals es poden beneficiar immensament de la riquesa d’una nova Líbia unificada (o balcanitzada):

Font: Asia Timeshttps://i1.wp.com/sirius.cat/img/logosirius.jpg

http://t1.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcR8G4dAtQa08mp6zORKi9BGnhbx34SKHVnJemZv76KQv7MdgL-s

Pinzellades

El Pentàgon

https://casalcubabarcelona.files.wordpress.com/2011/04/latuff_obama_libya.jpg?w=300El jerarca del Pentàgon Robert Gates va dir aquest cap de setmana, mantenint una cara seriosa, que només hi ha tres règims opressius en tot Orient Mitjà: Iran, Síria i Líbia. El Pentàgon està eliminant a la baula feble, Líbia. Els altres van ser sempre parts crucials de la llista d’eliminació dels malvats dels neoconservadors. Aràbia Saudita, Iemen, Bahrain, etc., són models de democràcia. En quan a aquesta guerra “ara la veus, ara no la veus”, el Pentàgon les arregla per lliurar-la no una vegada, sinó dues. Va començar amb Africom establert sota el govern de George W Bush, reforçat amb Obama i rebutjat per nombrosos governs africans, erudits i organitzacions de drets humans. Ara la guerra passa a l’OTAN, que és essencialment l’adreça del Pentàgon sobre els seus acòlits europeus. És la primera guerra africana d’Africom, realitzada fins ara pel general https://i2.wp.com/www.jambonews.net/en/files/2011/01/africom.pngCarter Ham des de la seva caserna en el no tan africà Stuttgart. Africom, com ho descriu Horace Campbell, professor d’estudis nord-americans africans i de ciències polítiques a la Universitat Siracusa, és un engany: “fonamentalment és una façana per a contractistes militars d’EUA com Dyncorp, MPRI i KBR que operen a Àfrica. Els planificadors militars nord-americans que es beneficien amb la porta giratòria de la privatització de la guerra estan delectats per l’oportunitat d’atorgar credibilitat a Africom sota la façana de la intervenció a Líbia.” Els Tomahawks d’Africom també aconsegueixen –metafòricament– a la Unió Africana (UA) que, a diferència de la Lliga Àrab, no pot ser comprada fàcilment per Occident. Les petro-monarquies del Golf Àrab van aclamar totes el bombardeig, però no Egipte i Tunísia. Només cinc països africans no estan subordinats a Africom; Líbia és un d’ells, juntament amb Sudan, Costa d’Ivori, Eritrea i Zimbabwe.

L’OTAN

http://socibooks.files.wordpress.com/2009/05/otan.gif

El pla general de l’OTAN és controlar el Mediterrani com un llac de l’OTAN. Des d’aquesta “òptica” (argot del Pentàgon) el Mediterrani és infinitament més important actualment com a teatre d’operacions bèl·liques que AfPak. Només tres de les 20 nacions del Mediterrani no són membres plens de l’OTAN o aliats dels seus programes de “cooperació”: Líbia, el Líban i Síria. Que no càpiga el menor dubte: ara li toca a Síria. El Líban ja està sotmès a un bloqueig de l’OTAN des de 2006. Ara també s’aplica un bloqueig a Líbia. EUA –a través de l’OTAN– és a punt d’aconseguir la quadratura del cercle.

Aràbia Saudita

https://i0.wp.com/www.mediterraneosur.es/fondo/img/bloquesregion.jpgPerfecte. El rei Abdullah es lliura del seu etern enemic Gaddafi. La Casa de Saud –a la seva abjecta manera característica– fa l’impossible per beneficiar a Occident. L’atenció de l’opinió pública mundial és desviada de la invasió de Bahrain pels saudites per aixafar un moviment de protesta pacífic pro democràcia. La Casa de Saud va vendre la ficció que “la Lliga Àrab” en el seu conjunt va votar per una zona d’exclusió aèria. És mentida: de 22 membres, només va haver-hi 11 presents en la votació; sis són membres del Consell de Cooperació del Golf (GCC), en el qual Aràbia Saudita és el que més mana. La Casa de Saud només va necessitar pressionar a tres més. Síria i Algèria estaven en contra. Traducció: Només nou dels 22 països àrabs van votar per la zona d’exclusió aèria. Ara Aràbia Saudita fins i tot pot ordenar al cap del GCC, Abdulrahman al-Attiyah, que digui amb cara seriosa: “el sistema libi ha perdut la seva legitimitat”. En quan a la “legítima” Casa de Saud i els a el-Khalifa a Bahrain, algú hagués d’incorporar-los al Saló de la Fama Humanitària.

Qatar

http://t3.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcSaV6fchs1JaK6TgyovPTZfwf7IkV-grpuDpFo731_rH3tHLFPS8QEls amfitrions de la Copa del Món de Futbol de 2022 són experts a tancar un negoci. Els seus Mirage ajuden a bombardejar Líbia mentre Doha es prepara per vendre el petroli de Líbia oriental. Qatar es va convertir ràpidament en la primera nació àrab a reconèixer als “rebels” libis com a únic govern legítim del país només un dia després d’assegurar-se el negoci de la venda del petroli.

 

Els ‘rebels’

https://i2.wp.com/d.yimg.com/b/util/anysize/143*121c,http%3A%2F%2Fd.yimg.com%2Fa%2Fp%2Fafp%2F20110401%2Flargeimage.photo_1301676516823-1-0.jpg

Ali Tarhouni

Malgrat totes les dignes aspiracions democràtiques del moviment juvenil libi, succeeix que el grup d’oposició més organitzat és el Front Nacional per la Salvació de Líbia –finançat durant anys per la Casa de Saud, la CIA i els serveis d’intel·ligència francesos-. El “Consell Nacional de Transició Interí” rebel és poc més que el bon Front Nacional més uns pocs desertors militars. És l’elite dels “civils innocents” que la “coalició” està “protegint”. En el moment just, el “Consell Nacional de Transició Interí” va aconseguir un nou ministre de Finances, l’economista educat als EUA, Ali Tarhouni. Va revelar que un grup de països occidentals els va donar crèdit recolzat pel fons sobirà de Líbia i els britànics els van permetre tenir accés a 1.100 milions de dòlars dels fons de Gaddafi. Això significa que el consorci anglo-francès-nord-americà –i ara l’OTAN– només hauran de pagar les bombes. Quant a estafes bèl·liques aquest és inavaluable; Occident utilitza els propis diners de Líbia per finançar a un munt de rebels oportunistes libis per combatre al govern libi. I a sobre els nord-americans, britànics i francesos senten l’amor per tots aquests bombardejos. Els neoconservadors han d’estar-se palejant: per què a l’exsecretari adjunt de defensa d’EUA, Paul Wolfowitz, no se li va ocórrer alguna cosa semblant per a l’Iraq l’any 2003?

Els francesos

http://t1.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcQ7YUW_q-VQ_b5g4OZ098JDGHgseH_kRhmx2IbBM-_nzpQNbio2

Nouri Mesmari

Oh la la, això podria ser material per a una novel·la de Proust. La principal passarel·la de primavera a París és la desfilada de modes del president Nicolas Sarkozy –un model de zona d’exclusió aèria amb accessoris d’atacs aeris Mirage/Rafale-. Aquesta desfilada de modes va ser ideada per Nouri Mesmari, ex cap de protocol de Gaddafi, qui va desertar a França a l’octubre de 2010. El servei secret italià va filtrar als mitjans de comunicació seleccionats com ho va fer. El paper de la DGSE, el servei secret francès, ho ha explicat més o menys en el lloc Maghreb Confidential. Essencialment el “coq au vin” de la revolta a Bengasi havia estat bullint a foc lent des de novembre del 2010. Els cuiners van ser Mesmari, el coronel de la força aèria Abdullah Gehani i el servei secret francès. A Mesmari li cridaven “el WikiLeak libi”, perquè virtualment va revelar tots els secrets militars de Gaddafi. Sarkozy ho va adorar –furiós perquè Gaddafi havia anul·lat sucosos contractes per comprar Rafales (per reemplaçar els seus Mirage que ara es bombardegen) i plantes franceses d’energia nuclear. Això explica per què Sarkozy s’ha mostrat tan agressiu per presentar-se com el nou llibertador àrab, va ser el primer dirigent d’una potència europea que va reconèixer als “rebels” (per a molèstia de molts en la Unió Europea) i va ser el primer que va bombardejar a les forces de Gaddafi. http://t1.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcT0tra6iUSnFeOAxN10bclmUw3EoMFiUYAoV2m3lIVg0wwlY5QAPAAixò deixa al nu el paper del desvergonyit filòsof, Bernard Henri-Levy, qui ara es vanaglòria frenèticament en els mitjans del món que va cridar a Sarkozy des de Bengasi i va despertar la seva vena humanitària. O Levy és un mentecat o és una convenient guinda “intel·lectual” agregada al pastís de bombes prefabricat. El terminator Sarkozy és incontenible. Acaba d’advertir a tots i cadascun dels governants àrabs que s’enfrontaran a bombardejos a l’estil de Líbia si reprimeixen als manifestants. Fins i tot va dir que “el proper” és el de la Costa d’Ivori. Exceptuant, és clar, a Bahrain i Iemen. Quant als EUA, de nou està recolzant un cop militar (no va funcionar amb Omar “Xeic al-Tortura” Suleimán a Egipte, tal vegada funcioni a Líbia).

Al-Qaida

https://i0.wp.com/img.allvoices.com/thumbs/event/598/486/76208828-abdelhakim-alhasidi.jpg

Abdel-Hakim al Hasidi

I torna a aparèixer el tan convenient espantall. El consorci anglo-francès-nord-americà –i ara l’OTAN– estan (de nou) combatent al costat d’al-Qaida, representat per al-Qaida en el Magrib (AQM). El dirigent rebel libi Abdel-Hakim al-Hasidi –qui va combatre al costat dels talibans a Afganistan– va confirmar àmpliament als mitjans italians que va reclutar personalment a “uns 25” yihadistes de l’àrea de Derna a Líbia oriental per combatre contra EUA a l’Iraq; “ara estan en les primeres línies en Adjabiya”. Això després que el president de Txad, Idriss Deby, subratllés que AQM havia atacat arsenals militars a Cirenaica i que ara posseeix bastants míssils terra-aire. A principis de març, AQM va recolzar públicament als “rebels”. El fantasma d’Osama bin Laden deu estar somrient d’orella a orella; una vegada més aconsegueix que el Pentàgon faci el seu treball.

Els privatizadors de l’aigua

https://i2.wp.com/www.eivissaweb.com/portal/img/noticies/4510/cuber-2.jpg

Acuífero de Areniscas de Nubia con un volumen de 75 mil millones de metros cúbicos.

És possible que poca gent a Occident sàpiga que Líbia –juntament amb Egipte– es troba sobre el Sistema Aqüífer de Pedra Arenosa de Núbia; és a dir, un oceà d’aigua fresca extremadament valuosa. De manera que sí, aquesta guerra “ara la veus ara no la veus” és una guerra crucial per l’aigua. El control de l’aqüífer és invaluable, com el “rescat” de valuosos recursos naturals dels “salvatges”. Aquest Ductistán de l’Aigua –enterrat en el profund del desert al llarg de 4.000 quilòmetres– és el Gran Projecte Fluvial fet per l’Home (GMMRP) que Gaddafi va construir per 25.000 milions de dòlars sense demanar un sol centau al FMI o al Banc Mundial (quin pèssim exemple per al món en desenvolupament!). El GMMRP proveeix a Trípoli, Bengasi i a tota la costa líbia.

https://i2.wp.com/www.worldproutassembly.org/images/libya_7_network.jpg

Ductistán de l'Aigua –enterrat en el profund del desert al llarg de 4.000 quilòmetres– és el Gran Projecte Fluvial fet per l'Home (GMMRP)

Els científics calculen que la quantitat d’aigua és l’equivalent a l’aigua que flueix pel Nil en 200 anys. Cal comparar això amb les denominades tres germanes –Veolia (abans Vivendi), Suez Onejo (abans Generale donis Eaux) i Saur– les companyies franceses que controlen més d’un 40% del mercat mundial de l’aigua. Tots els ulls han de concentrar-se imperativament en si aquests aqüeductes són bombardejats. Un panorama extremadament possible és que si ho són, els sucosos contractes “de reconstrucció” beneficiaran a França. Serà el pas final per privatitzar tota aquesta aigua, de moment gratuïta. De la doctrina del xoc a la doctrina de l’aigua. Bé, ha estat només una breu llista de interessos. Ningú sap qui acabarà obtenint el petroli, i el gas natural. Mentrestant l’espectacle (dels bombardejos) ha de continuar. No hi ha negoci com el de la guerra.

Pepe Escobarhttp://t1.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcRBX3KrQWR1O3HxedCPHxy_U59_cENfF-I5QLl6QvnSEQ7KdTpTkQ

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: