Per què s’intervé a Líbia però no a Costa d’Ivori?

Mentre el món té la seva atenció posada a Líbia, una crisi humanitària s’agreuja en un país al sud-oest, més enllà dels camps de petroli del Sàhara.

https://i2.wp.com/go.hrw.com/atlas/span_map/cotediv.gif

A Costa d’Ivori, les Nacions Unides estima que més d’un milió de persones han abandonat les seves llars en els últims quatre mesos. Mentrestant, a Líbia, la xifra de refugiats és de 350.000 en un mes i mig de conflicte.

L’ONU assenyala que, igual que a Líbia, al país subsaharià ha mort un alt nombre de víctimes a causa de la violència política, -com a mínim 462 – i que s’han produït bombardejos contra la població civil, com el de la setmana passada sobre un mercat, que va deixar almenys 25 morts i que va ser qualificat per aquesta organització com un “crim de guerra”.

https://i1.wp.com/www.kalipedia.com/kalipediamedia/penrelcul/media/200707/18/relycult/20070718klpprcryc_483.Ies.SCO.jpg

La Basílica de la Verge de la PAU, a Yamoussoukro, capital de Costa d’Ivori, malgrat la seva quasi ofensiva grandiositat que supera de la Sant Pere del Vaticà, no aconsegueix evitar la GUERRA

Per aquestes similituds, la comparació entre la resposta internacional a una i una altra crisi indigna a molts en el continent africà.

Alguns dels líders dels països veïns a Costa d’Ivori van posar en qüestió que la comunitat internacional recorri a la força a Líbia però no en aquest cas, durant una reunió la setmana passada el bloc regional de països de l’Àfrica Occidental, ECOWAS per les seves sigles angleses.

http://t2.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcQ4wnjGt3FR3HTqhHZk-zjIm4FzuWtycXnIiHGaDBHVkt4dpodF

“Doble tracte o doble vara de medir”

DADES SOBRE COSTA D’IVORI

  • És el major productor mundial de cacau.
  • Aclamat una vegada com un model d’estabilitat, el país es va veure immers durant diversos anys en les lluites internes després de la mort del seu primer president, Félix Houphouet-Boigny, el 1993.
  • Una revolta armada el 2002 va dividir el país entre el nord rebel i el sud controlat pel govern.
  • Un acord per compartir el poder va aconseguir l’establiment d’un gabinet en 2007 amb un ex líder rebel com a primer ministre.
  • El 2010 es van efectuar les primeres eleccions presidencials en deu anys com a culminació d’un procés de pau (¿?)

Els analistes consultats per BBC Món creuen que la coincidència en el temps dels dos conflictes posa en evidència el tractament desigual de la comunitat internacional.

“Això no és nou”, assenyala Mbuyi Kabunda, un investigador congolès de l’Institut de Drets Humans d’Estrasburg. “Recordeu que tampoc es va fer res per evitar el genocidi a la regió dels grans llacs africans a mitjans dels noranta”.

Kabunda opina que la decidida intervenció militar de la coalició a Líbia es deu al petroli que jeu en aquest país.

Costa d’Ivori també produeix una petita quantitat de petroli però la seva importància radica en les seves plantacions de cacau, que la converteixen en el primer productor del món.

No obstant això, Kabunda assenyala que això no és suficient per despertar l’interès internacional.

Un altre analista, l’ivorià Jean Arsene, ironitza sobre la menor importància del cacau ivorià respecte al cru libi. “Occident pot viure sense el nostre cacau però no sense el seu petroli”.

Cascos blaus

La veritat és que a Costa d’Ivori sí que hi ha una presència de tropes internacionals.

Costa de Marfil.Les tropes lleials a Ouattara varen avançar dimecres des del nord sobre la capital, Yamoussoukro, al centre del país. 

L’ONU té a 9.000 soldats, principalment de països de la Unió Africana, però les seves competències són reduïdes i no actuen per evitar els atacs a la població o la propietat.

Els països de l’Àfrica Occidental han demanat que el Consell de Seguretat de l’ONU reforci el seu paper en el conflicte.

La violència a Costa d’Ivori es va desencadenar a principis de desembre després que el president Laurent Gbagbo, al poder des del 2000, es negués a admetre la seva derrota en les eleccions.

La comunitat internacional, encapçalada per França, antiga metròpoli, i Estats Units, ha ordenat a Gbagbo la seva renúncia i ha donat suport al seu adversari, Alassane Ouattara, que ha format un govern paral lel.

El president dels EUA, Barack Obama, i el seu homòleg francès, Nicolas Sarkozy, han declarat repetides vegades que Gbagbo ha de marxar.

https://casalcubabarcelona.files.wordpress.com/2011/04/cacao-africa-ninos.jpg?w=300

Cacau a les plantacions, on l’explotació infantil està a l’ordre del dia,                                 i “cacau” afegit en el dia dia d’ençà de desembre 2010, per culpa de la violència

El Consell de Seguretat de l’ONU va imposar aquest dimecres, a proposta francesa, sancions relatives a la congelació d’actius bancaris i prohibició de viatge als membres del Cercle d’proper a Gbagbo. La resolució de l’ONU es va donar a conèixer només hores després que les tropes lleials a Ouattara avancessin des del nord sobre la capital, Yamoussoukro, al centre del país. Les forces de Gbagbo retenen al sud el control del centre comercial del país, Abidjan. Kabunda creu que el més encertat que pot fer la comunitat internacional és desarmar les forces d’un i altre bàndol i procurar la reunificació del país. Per la seva banda, l’ivorià Arsene, que resideix temporalment a Madrid i és professor en una universitat d’Abidjan tancada des que van començar els enfrontaments, lamenta la passivitat dels cascos blaus. Sospita que l’ímpetu de l’ofensiva de les forces de Ouattara és perquè estan sent armades per Occident. “Obama es va referir el dimarts a la possibilitat d’armar als rebels libis. No m’estranyaria que aquesta mateixa estratègia, una guerra per delegació, sigui la seguida a Costa d’Ivori”. Arsene, preocupat per la situació de la seva família al país, creu que Costa d’Ivori s’ha endinsat en el pitjor dels escenaris possibles.

Font: BBC Món

Resulta -si més no- angoixant que arreu de l’Àfrica un seguit de maniobres neocolonialistes fetes en nom de la malanomenada “comunitat internacional” no condueixin a altra cosa que no sigui més guerra, més fam, més explotació i expoli, més desigualtat…

No podem sinó indignar-nos amb totes les forces en veure que Occident, per enèssima vegada, fa el que sigui per apoderar-se dels recursos naturals de la malaurada Àfrica, de sempre esquilmada i robada, ara emparant-se en l’excusa de donar “suport” a una democràcia fictícia que no és altra que aquella que convingui en cada moment als països poderosos que es neguen a perdre els seus privilegis i la seva influència.

I si aquestes maniobres indecents es poden amagar al darrera de suposades guerres ètniques, fratricides o religioses, millor que millor. Els que fan el negoci alhora se’n renten les mans.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: