Natura viva

Galeria >> la Cuba que entra pels ulls >> natura viva

vídeos

Cubaanse_Trogon

El tocororo, de nom científic es Priotelus temnurus, de l’ordre Trogoniformes i pertanyent  a la família Trogodinae. No és exclusiu de Cuba como es creia, sino que també viu a Veneçuela. Anomenat pels aborígens cubans “guatini” -nom que continúa donant-se-li  en algunes de les províncies orientals- habita a tot el país en llocs boscosos, sobretot de muntanya. És l’au nacional per dos motius: pel seu esplèndit plomatge dels vius colors de la bandera cubana i per la seva resistència al captiveri, ja que si se’ls té en captivitat, moren. Està considerada l’au més bella de Cuba; part del seu plomatge, en verd, recorda els camps, el seu pit, de plomes blanques, el ventre, de plomes roges i les plomes blavess del cap, completen el clar simbolisme de l’ensenya nacional.

mariposa

Mariposa, Flor Nacional de Cuba

La “Mariposa”, de nom científic Hedychium coronarium Koenig, de la família de les Zingiberácees (alpinácees). No és originària de Cuba, sino d’Àsia, però s’ha adaptat meravellosament bé al sòl cubà. Fou el 1936 que els botànics del Jardí de la Paz,  a Argentina, varen demanar als seus homòlegs cubans que determinessin quina podria ser la seva flor nacional. El 13 d’octubre d’aqueix mateix any, fou elegida la “mariposa”, degut a què la seva blancor representa la puresa dels ideals independentistes, és símbol de la pau, és un element present en les franges de l’ensenya nacional, així com la forma de les flors unides a la tija central també són simbòliques de la unió dels cubans. És també paradigma de la gràcia i l’esveltesa de la dona cubana i segons la tradició oral, s’explica que durant les guerres de independència, en aquestes flors preses en vels i mantons, s’hi amagaven missatges per a l’exèrcit alliberador.

simbnac9_s1

La palma real, el nom científic de la qual és Roystonea regia O.F. Cook. És reconeguda pels cubans com la reina dels camps, per la majestuositat de la seva estructura, per  la seva peculiar talla, la utilitat que reporta i prr ser, a més, el més nombrós dels arbres de l’Illa. Pertany a la família de les palmàcees, és un arbre elevat, erecte que s’enllaira entre quaranta i cinquenta peus d’alçada, coronat per un bellíssim plomall de fulles pinnatisectas, capaç de suscitar tal admiració que molts poetes i músics han cantat a la seva elegància. Floreixen i creixen els fruits durant quasi todo l’any i des de temps inmemorials fou utilitzada, primer pels aborígens i més tard pels camperols cubans, per satisfer algunes de les seves necessitats més vitals, des de menjar pels animals de criança fins la fusta per a la construcció de les cases i les fulles per cubrir els seus sostres. La seva gallarda presència en l’ Escut Nacional, representa la llibertat i independència de la jove república cubana, símbol de la riquesa i feracitat del seu  sòl privilegiat,  al mateix temps que el més  útil dels seus arbres. No és exclusiva de Cuba.

Cocodrilo Cubano (Crocodylus rhombifer)

Si t’agraden els cocodrils,  Cuba és un bon lloc per estar a prop d’aquesta perillosa i antiga espècie de rèptils. Per la temporada alta ja està a punt l’oferta turística en el Parque Marino Los Caimanes, un lloc meravellós que sols té l’ 1% de la seva superície sobre el nivell del mar.

El Cocodril Cubà (Crocodylus rhombifer) y el Cocodril Americà (Crocodylus acutus) són els dos cocodrils que habiten a Cuba. Fa uns quaranta anys es van atrapar tots els cocodrils a Cuba, sense discriminar entre les dues espècies, i els van posar en “corrals”. El Cocodril Cubà és endèmic de l’ illa de Cuba i de l’Illa de Pinos. La seva ubicació es limita a la regió sud de Cuba, en la Ciénaga de Zapata.  Viu en llocs pantanosos d’aigua dolça, i possiblemente aigua salobre.

Els adults d’aquesta espècie arriben a medir fins a 3.5 metres de llargada. Comparat amb altres cocodrils, el Cocodril Cubà té el cap curt i ample. El color de la pell és groguenc con taques negres. Les escates en les potes són grans. Aquest cocodril surt de l’aigua verticalment, no en un salt, sinó que es posa dret sobre la seva cua, per atrapar els animals dels arbres.

En el criador de la noroccidental Ciénaga de Zapata, una zona humida declarada Reserva de Biosfera per l’Organització de les Nacions Unides per a la Ciència, l’Educació i la Cultura (UNESCO), hi viuen uns tres mil exemplars del cocodril cubà, el doble de la població existent a principis dels anys 90. De cada 100  cocodrils que neixen en llibertat en sobreviuen ben just 10, mentre que,  en captiveri, el 90% de les críes les fan adults.

El cocodril cubà va tornar a habitar l’aiguamoll de Lainier, en la nordoccidental illa de la Juventud, de la que havia desaparegut el 1978, gràcies a un projecte guvernamental. El 1995, la Convenció  sobre Comerç Internacional d’Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Silvestres (CITES) va autorizar l’exportació de cocodrils cubans. Però les vendes són controlades i  els llocs de cria estan en mans d’organismes estatals que donen prioritat a la conservació.

http://fraann.files.wordpress.com/2007/02/colibri.jpg

A Cuba sols n’hi ha tres d’aqueix gran grup d’ocellets diminuts, un oriünd de l’Amèrica del Nord i l’altre “de pas”, de tardor a primavera. El tercer, el més buscat i curiós es el Zunzuncito o “pájaro mosca”, considerada l’au més petita del món i que únicament pot ser localizada a la província occidental cubana de Pinar del Río, per la gran Ciénaga de Zapata i a la Isla de la Juventud, al  suroeste de l’Illa, al massís muntanyós central del Escambray, i a la zona montanyosa del terç oriental, donde té el seu amagat hàbitat a Cuba.

El petit i exclusiu colibrí nacional, Mellisuga helenae, és obviament el més famós del país i fou descobert el 1844 pel el naturalista alemany Gundlach, en un lloc a prop de la ciudad de Cárdenas. El diminut Pájaro Mosca medeix poc més de sis centímetres i pesa 1,8 gramos com a promig, i es caracteritza per un plomatge de colors intensos. Quan liba flors  a diferència d’altres colibrís, es para horitzontalment i es manté tota l’estona volant; mou les seves aletes a gran velocitat, 90 vegades per segon, el que dóna la impressió d’ “aparicions fugaces”, o simplement no se’l veu. Diuen que en el seu aparellament aquest batre les ales és més gran.  S’alimenta del nèctar de flors silvestres, que obté introduïnt el seu diminut i allargat bec en les coroles, i s’afirma que prefereix les de colors vius, como el roig o el violeta. En l’etapa de reproducció, que coincideix amb la de floració de certes plantes, el mascle fa vols de galanteig rera la seva parella, i a vegades en combat amb altres mascles en ple vol. La femella quasi sempre pon dos ous i mai ocupa el niu anterior. El curiós Zunzuncito és una de les 25 especies d’aus endèmiques de Cuba i està inclosa en el segon apèndix de la Convenció para eer al Comerç Internacional d’Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Silvestre (CITES).

Els nius d’aquest colibrí  arriben a ser tan petits com una goma d’esborrar. Els  construeixen amb molsa i terenyines, per fer-los així molt més suaus i còmodes. Alguns colibrís són tan petits com una clau.Són molt bons voladors, imiten perfectament el vol dels helicòpters.

https://i1.wp.com/lecturas.cibercuba.com/files/lecturas.cibercuba.com/jutia.jpg

Com una rata enorme que habita en les branques dels arbres, la jutía és un dels mamífers més típics dels camps cubans. Al menys unes tres espècies d’aquesta família, també coneguda com Rodentia, han desaparegut. No obstant en sobreviuen més d’una desena. Entre elles es troba la jutia conga, que ocupa la tercera posició en mida entre els rosegadors  del planeta. Les jutíes són vegetarianes, la seva alimentació es compon de fulles  i escorça dels arbres, fruites, i fins arrels i tubercles. Quasi no necessiten beure aigua, doncs pel que sembla en ténen prou amb la que absorbeixen d’aquests  aliments. Entre les espècies més abundants i conegudes de jutíes a Cuba, es troben la conga, la carabalí i la andaraz.La jutía conga és la que prefereix viure més a ran de terra, doncs s’amaga preferentment en esquerdes de sols rocosos, tot i que s’enfila al capdamunt  de les arbredes per alimentar-se o assolellar-se. La resta d’espècies, prefereixen viure als forats dels troncs arboris, o simplement entre el follatge de grans arbres. Les habitants dels “cayos” conviuen entreels manglars; una d’ellas, la jutía rata, com fan els castors, aixeca rescloses, conductes i piles a l’aigua. Les jutíes gesten entre 3 yi 4 mesos, en dependència de l’especie, i poden parir més d’una vegada en 12 mesos. Com promig tenen dues críes, tot i que en poden tenir fins a 4.

Millones de cangrejos en la carretera de María la Gorda

23 de junio - Cangrejo en Cuba. Cangrejo en Cuba

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: